Ja en el temps de la Guerra civil va salvar un camió ple de llibres del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès i els originals del Calaix de sastre (s. XVIII), propietat de la família benestant a la qual pertanyia el Palau Falguera, edifici emblemàtic de Sant Feliu de Llobregat. Mai va deixar la tasca literària escrivint i publicant obres en Jocs Florals, concursos literaris i festes populars.
Durant el període franquista va anar aprofitant totes les ocasions d'escriure en català al setmanari local Alba, a més de participar activament en la campanya Pro Altar de la Mare de Déu de Montserrat que s'havia de construir a la llavors parròquia, avui catedral, de Sant Llorenç, fent guions radiofònics de temes montserratins. També va escriure obres de teatre representades per grups locals al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i va fer classes particulars de català semiclandestines a qui en volia, lectures de poemes en reunions literàries, etc.
El 1974 va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia; l'any 1976 presidí l'Associació de Veïns Can Nadal i el 1977 va ser presidenta del Centre Parroquial. L'any 1990 posà en marxa la Tertúlia Literària a Sant Feliu de Llobregat, i mai va deixar de participar en actes literaris, visites a escoles, xerrades. Així, a més dels homenatges institucionals, l'any 2004 l'Associació del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat va aprovar la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.
Més informació: Blog oficial de Joana Raspall
Quina estètica gòtica, ha, ha, ha!?
ResponderEliminarPer cert, no hi havia pensat, però les lletres blanques sobre fons negre són més còmodes de llegir.