Ramon Puig i Cuyàs (Mataró, 1953) és un orfebre i joier català, professor de disseny i projectes de joieria i professor d'història de la joieria moderna a l'escola Massana de Barcelona des de 1978. És un dels creadors amb més projecció internacional en l'àmbit de la joieria artística; ha estat invitat com a professor a escoles i universitats d'Anglaterra, França, Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia i Portugal. Des de l'any 1974, la seva obra ha estat contínuament exposada a les principals ciutats de tot el món, i forma part de les més importants col·leccions privades i públiques de joieria d'Europa, E.U.A. i Canadà.
Una joieria que, com a conseqüència dels canvis socials i culturals, és sensible a les tendències que es fusionen, i a la interrelació que existeix en el marc actual de l'art contemporani, que es caracteritza per la capacitat d'allunyar-se dels tòpics, interrelacionant tècniques i materials, conceptes i llenguatges. Una tendència en la qual la línia pedagògica de la secció de joieria se sent identificada en aquest moment. I que aprofundeix en els valors arquetípics de la joieria. Com objecte màgic ritual i simbòlic que relaciona a l'ésser humà amb l'univers que l'envolta. I contraposa la idea de disseny amb metodologia ordenadora i funcional a la capacitat creativa amb tot el que té d'irracional expressiva, poètica i íntima.
Les seves obres és l'art de canviar el cos. La capacitat simbòlica que posseeix per transmetre missatges no pot ser reproduït per altres mitjans. El seu ús, diferent de necessitats biològiques com ara a aliments o la sexualitat, no pot també ser vist com una dimensió de protecció de la roba. Les joies envien, de vegades implícitament, els missatges que no expressem en qualsevol altra forma. La transformació dels estats corporals, que revelen aspectes de les relacions socials, de la pertinença o la diferència, sinó que també pot estar relacionat amb els rituals, la bruixeria, la religió, la delimitació de l'edat, l'estatus i distinció social, l'estètica o la seducció, revelant el significat i les especificitats de cada context social. Les joies encara tenen causants d'actuar, encara que de vegades sense pensar, d'una manera determinada.
La combinació d'elements figuratius amb una exquisida sensibilitat per les característiques físiques dels materials, dels colors i de les formes. Produeixen un tipus de fascinació que en alguns moments pot evocar els paisatges onírics de Max Ernst o les delicades composicions de Paul Klee.
Al llarg del temps les seves peces han canviat molt. No té aquesta estabilitat formal que per molts artistes consisteix la base del seu estil, de fàcil reconeixement. Últimament observo, no obstant això, que es va apropant a aquesta dimensió arquitectònica que fins ara no havia treballat. És cert, d'altra banda, que en les seves joies els aspectes narratius sempre han estat matisats per un interès fort en els valors estètics de la forma.
Més informació: Entrevista a Ramon Puig Cuyàs
No hay comentarios:
Publicar un comentario